A mig camí entre la novel·la i el recull de contes, Rachman ens explica com és la vida a la redacció d'un estrany diari internacional amb seu a Roma. La narració transcorre en dos línies paral·leles, la història del mateix diari i les diferents històries dels seus treballadors. Hi trobarem tot un mostrari: el corresponsal a qui se li acaben els dies de glòria, la correctora amargada i solitària, el passerell que vol introduir-se a l'ofici, la directora (els directors més val no qualificar-los)... Una fauna típica amb l'ingredient afegit, i condicionant, de treballar en una feina que acaba esdevenint més que un ofici per guanyar-se el pa..
Aquells que un dia o altre hem treballat en una redacció ens veiem inevitablement retratats per un o més d'un dels personatges. Aquells que no han posat mai els peus en una redacció -i ni falta que els fa- entendran una mica millor com es couen les notícies i, sobretot, com són els mortals que potinegen els ingredients.
D'ingredients, l'autor se n'ha endut uns quants cap a la novel·la: narració àgil, llenguatge planer, frases concises, bons diàlegs. Els ha sabut barrejar bé amb les de la ficció: humor, sarcasme, estructura narrativa. En Rachman sap remenar l'olla.
Un altre periodista frustrat que es passa a la novel·la. O era a l'inrevés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada