Ofereixo espai per a museu

Des d'aquest humil espai no puc més que cedir el menjador de casa meua com a allotjament provisional d'algunes de les obres del Museu d'Art Jaume Morera. Després que l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, anunciés que ajornava sine die la construcció del nou museu per la crisi, es deixés perdre un milió d'euros per construir-lo i blablabla, penso que és una sortida viable, atès que disposo de parets a la sala, la voluntat de deixar-les veure a tothom que se n'interessi i, el que és millor, la casa que les acolliria duu l'apropiat nom de "Can Morera", el cognom de la família de la meua dona (res a veure amb el pintor, però).
Ha ha, no. Total, el fons del museu s'està a hores d'ara exposat en un pis i, sobretot, en un magatzem. A més, continuaríem alimentant la llegenda sobre la maledicció d'un museu que, des de la seua creació, ha viscut sempre en espais provisionals. Per què hauríem de petar-nos ara el mite? Jo estic amb les autoritats municipals. El que no ens podem permetre ara és dedicar un pressupost a dignificar un equipament cultural que s'ha currat durant dècades el seu estatus d'indigne i decadent. Un museu que va més enllà de l'exhibició d'arts plàstiques per esdevenir un dels màxims exponents del "Per ser de Lleida, ja està bé".
I quina dèria de la direcció i l'equip del museu, que s'entesten a programar exposicions, intercanvis, reclamar un nou espai i més pressupost. Com si l'equip de govern no hagués tingut altra feina que escoltar-se'ls els darrers 10 anys.
Els reitero la meua oferta, jo els deixo el menjador, on hi caben un parell de quadres bons. Amb deu o dotze sales d'estar, fem. I si no que no pateixi més, fotem-li l'eutanàsia al Museu Morera d'una vegada.