23 d’abril del 2012

Passa-ho

Fotografies digitals que passen a paper, festes tradicionals que s'escampen com un virus, blogs que es converteixen en revistes. És el resultat de combinar l'acció a la web i les xarxes socials i al món tangible. Una mesurada barreja d'online i offline. La clau per fer reeixir qualsevol iniciativa a través d'Internet. Parlo de la feliç coincidència de l'exposició fotogràfica de Jordi V. Pou, la nova revista La Quera i el Sant Jordi que han organitzat a Puigverd de Lleida. Tres propostes i tres exemples del bon aprofitament de la xarxa com a eina de creació i promoció.



Kokovovo és el projecte del fotògraf lleidatà Jordi V. Pou, del qual ja vaig parlar en un article. El seu projecte de fer, almenys, una foto diària i penjar-la en un bloc a acabat en exposició física. És només un tast dels milers d'instantànies que es poden trobar en el seu dietari digital. Un tast que deixa tan bon regust com per posar-lo al menú del nostre RSS.


Carajillo Party és un blog imprescindible per a aquells que s'estimin més perseguir la política lleidatana, que no pas seguir-la. Articles incisius, il·lustracions brillants i, sobretot, tot allò que volia saber sobre el poder municipal i comarcal i no li respondran els mitjans de comunicació. Perquè ha tret els colors a més d'un polític, però també als periodistes que no sabem o no podem explicar als ciutadans que s'amaga darrera els titulars complaents i les imatges d'inauguracions. Ara, aquest blog s'ha passat al paper, amb el nom de "La Quera" i es proposa fer corcó des del quiosc.

La darrera proposta és la dels veïns de Puigverd de Lleida. Han fet córrer el seu particular Sant Jordi de boca en boca i de pantalla en pantalla gràcies a un lipdub i una proposta que convida a qualsevol a participar-hi aportant un petit vídeo on una rosa passa de mà en mà. Tot, per promocionar la recreació de la llegenda de Sant Jordi que han fet aquest cap de setmana a la població.

Totes tres iniciatives avançaran en la mesura que sàpiguen mantenir aquesta combinació de viralitat i promoció a les xarxes socials, amb el referent concret en què es basen: una exposició, una revista, una festa. L'estímul a la participació i la retroalimentació són els ingredients per aconseguir-ho. Això i la premissa que la crisi esmola la imaginació i la creativitat.