La generositat, més enllà del deure, de l'organització, del poble de Seròs. La conferènciad'en Solé i Sabaté, brillant i il·luminadora d'un passat que no ens avergonyeix desconèixer. Grans tiberis de pa amb tomata. La conversa amb l'Enric Boluda. Breu visita a Sant Petersburg amb la Xènia. Cireres per fer justícia a la convocatòria. Whisky. Més grans tiberis. Tertúlia monologada sobre l'exili des d'una literatura exiliada. Un mural que sobreviurà a les paraules. La veu de Carme Canela i el piano del Xavier Monge al servei dels versos de Màrius Torres, brillants. Un guardonat, Daniel Martínez Puig, amb la mateixa cara d'ensurt que vaig fer jo l'any passat i les mateixes il·lusions i, espero, millor sort. El capvespre a Avinganya mentre evoquem el capvespre a Marràqueix amb el Josep Piera -ja no vam poder marxar mai del tot de Djemà-el-Fna. Un llamp, contundent i preciós, estripa el cel. Més tiberi, més vi, més conversa...
15 de maig del 2009
Apunts sobre la Trobada d'Escriptors a l'Aiguabarreig
La generositat, més enllà del deure, de l'organització, del poble de Seròs. La conferènciad'en Solé i Sabaté, brillant i il·luminadora d'un passat que no ens avergonyeix desconèixer. Grans tiberis de pa amb tomata. La conversa amb l'Enric Boluda. Breu visita a Sant Petersburg amb la Xènia. Cireres per fer justícia a la convocatòria. Whisky. Més grans tiberis. Tertúlia monologada sobre l'exili des d'una literatura exiliada. Un mural que sobreviurà a les paraules. La veu de Carme Canela i el piano del Xavier Monge al servei dels versos de Màrius Torres, brillants. Un guardonat, Daniel Martínez Puig, amb la mateixa cara d'ensurt que vaig fer jo l'any passat i les mateixes il·lusions i, espero, millor sort. El capvespre a Avinganya mentre evoquem el capvespre a Marràqueix amb el Josep Piera -ja no vam poder marxar mai del tot de Djemà-el-Fna. Un llamp, contundent i preciós, estripa el cel. Més tiberi, més vi, més conversa...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada