Antonio Altarriba narra la història del seu pare, amb qui es considera en deute després que morís en llançar-se per la finestra de la residència geriàtrica. Aprofita les seues memòries manuscrites per recrear la seua vida i el seu temps. La fugida d'un poble i un entorn rural que l'ofeguen, la guerra civil, la lluita a l'exili, la postguerra estraperlista, les esperances i les derrotes. És una història, tendra, dura i apassionant. I honesta. No s'estalvia cap episodi, perquè tots duem dins l'heroi i l'antiheroi. D'una humanitat que ens permet seguir intensament les vicissituds del protagonista i preguntar-nos què hauríem fet nosaltres en el seu lloc.
Kim, el dibuixant, que potser coneixereu per la seua famosa sèrie de "Martínez el facha" a la revista el Jueves, no és limita a acompanyar el text amb imatges. La seua contribució és clau perquè ens submergim del tot en l'espai i els temps narratiu, per donar expressivitat i profunditat als personatges i situacions. És capaç d'uns contrapunts d'humor, carregats d'ironia, que, de vegades, s'acosten a la poesia i d'altres a la crítica més mordaç a què ens té acostumats.
El llibre m'ha recordat al "Maus" d'Art Spiegelman, on l'autor també prova de reconstruir la història del seu pare, jueu víctima de l'Holocaust. De fet, tots dos autors acaben donant veu a uns supervivents a qui la supervivència no els satisfà. Sobreviure no és necessàriament viure.
Paga la pena llegir-se l'epíleg d'Altarriba per entendre millor la gènesi i les circumstàncies d'aquesta novel·la que va aconseguir el premi nacional del còmic 2010. Hi podrem aprendre que volar segurament és un art, però estavellar-se també ho pot ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada