28 de febrer del 2011

El millor Mahalta

El Mahalta, el Festival Internacional de poesia de Lleida, ha estat a punt de naufragar, engolit per la tempesta de la crisi. Però portava massa bon rumb i bona tripulació perquè les onades el fessin sotsobrar. I, sobretot, el seu particular Ahab, a la recerca de la seua Moby Dick de l'excel·lència, amant rabiós del mar de lletres, ha sabut mantenir ferm el timó. Bé, doncs, per la perspicaç persistència del Txema Martínez, el director del certamen i ànima del projecte. Bé, perquè si no aquest hivern ens quedava més prosaic que mai. Ha aconseguit posar d'acord les institucions i sumar la Universitat de Lleida, gràcies a la seua Aula de Poesia (i deien que el Pere Rovira s'havia jubilat).


Les crisi saben traure el millor de la creativitat artística. Els moments més convulsos i precaris són, tot sovint, els de més fecunds. Per això estic convençut que aquest serà el millor Mahalta. Només cal veure com comença. Aquest vespre, Josep Maria Pou dirà Poe, acompanyat de les fotografies de Jordi V. Pou. "Pou&Pou fan Poe", amb versos i proses del poeta que es va maleir. Però seguiran les actuacions de Frank Harrison Trio amb Richard Douglas Pennant i Meritxell Nus, dimarts al Cafè del Teatre de l’Escorxador; dijous, Carles M. Sanuy i Toti Soler, a l'Antares, o el gran recital de divendres, amb tots els poetes convidats, a la Seu Vella, també amb música de Toti Soler i direcció escènica d'Eduard Muntada. Uns poetes amb qui es podrà conèixer i conversar al "Cafè i Lletres", de dijous a la Universitat.

Gràcies al Mahalta he tingut l'oportunitat de parlar amb poetes d'arreu del món, escoltar la veu d'altres literatures, emocionar-me amb versos que m'han fet propera la poesia més llunyana i d'ajudar a transmetre la poesia més propera ben lluny. Cap d'aquests moments no es perdrà, com les millors iniciatives entre despatxos.

Gràcies al Mahalta m'he pogut enorgullir un cop més de tenir amics com el Txema. D'alguna cosa havia de servir la poesia i aquest bloc.

2 comentaris:

Carles M. Sanuy ha dit...

En relació a aquest informació (El millor mahalta) vull aclarir que el meu nom és Carles M. Sanuy i no "Josep M." Sanuy. Agraeixo l'interès i l'article, però costa ben poc de llegir i copiar bé els noms de la progració.

Gràcies

Enric Pinyol ha dit...

Gràcies per l'observació. Corregit queda.