Cars: la llengua atropellada

El meu fill és un apassionat de la pel·lícula "Cars" de Pixar. Va tot el dia amunt i avall fent córrer el seu Llamp McQueen. En "Llamp", sí. El pobre és l'únic friqui de la bressol que diu els diàlegs i els noms dels personatges en català, quan per a tots els altres és el "Rayo". Però això s'ha acabat. La segona part del film no s'ha doblat al català perquè a les Majors no els passa pels ous. El meu fill es queda sense el dret a veure la pel·lícula en el seu idioma al seu país.

Això de dret és un dir, perquè la llei del cinema, que obliga a doblar un 50% de pel·lícules al català, no té un reglament que la desenvolupi i, per tant, és com si fos paper mullat, que és en el que es quedarà.
A les Majors els la pela el català, la Generalitat i les seues lleis. A sobre, els mitjans de comunicació encara els han rigut les gràcies aquests dies perquè han decidit baixar del burro i doblar dos o tres films com a acte de bona voluntat, perquè el govern s'estovi.
Aquestes productores i distribuïdores són les mateixes que apel·len al compliment de les lleis de copyright en nom de la cultura. Per defensar i salvaguardar la cultura. La cultura de la pela, és clar. La mateixa cultura que no permet que els parlants d'un país puguin veure els seus films doblats al seu idioma. És per descarregar-se en versió pirata tots els films en versió original subtitulada, per fer cultura.
Sé el que passarà. Que la confecció del reglament que desenvolupa la llei s'eternitzarà. Perquè cal negociar amb les majors i distribuïdors, perquè és un moment de crisi, perquè hi ha altres prioritats... Mentrestant el meu fill haurà de continuar veient pel·lícules doblades a un idioma que no és el seu, fins que un dia passarà a formar part del gran percentatge de catalanoparlants que s'estimen més veure les pel·lícules doblades a l'espanyol, perquè se'ls fa "raro" sentir-lo en català. Aleshores, aquesta entrada de bloc no servirà ni per als meus néts. Ktxau!