Temps difícils

No em deixarà mai de sorprendre la modernitat dels clàssics. En el cas de la novel·la "Temps difícils" de Charles Dickens esdevé un tòpic literal. L'opressió i abús per part del rics sobre els pobres, la necessitat que l'educació faci caure les barreres socials, el fet que aquesta mateixa educació tingui en compte els talents o intel·ligències de les persones, que les emocions siguin una component clau de l'aprenentatge. De tot això, i més és clar, ens parla la novel·la de Dickens.

És dur veure com, passats els segles, els problemes socials continuen sent clàssics. I que només ens quedi la literatura per passar-nos comptes:

Economistes utilitaristes, mestretites esquelètics, Comissaris del Fets, gentils i vells infidels, fundadors i propagandistes de petites doctrines mesquines: penseu que de pobres sempre en tindreu amb vosaltres. Cultiveu en els vostres pobres, mentre encara hi sou a temps, la gràcia suprema de la fantasia i dels afectes que ornen la seva vida, tan mancada d'ornaments; perquè si no ho feu, el dia del vostre triomf, quan haureu expulsat del seu cor tot sentimentalisme i hagin d'acarar-se a la seua existència nua i pelada, la Realitat es tornarà un llop devorador i tots hi deixareu la pell!

El que no calculava Dickens és que s'inventaria la televisió.