Segons la llengua amb què es miri...

No m'hauria de sorprendre l'opinió de la ministra de Cultura del govern espanyol sobre la llei del Cinema que va aprovar el Parlament, just abans d'acabar la legislatura. La troba artificial i desproporcionada. Així li va manifestar a l'embaixador dels Estats Units a Espanya, segons un dels cables que ha filtrat Wikileaks. Justament una llei que dóna proporcionalitat a la projecció de pel·lícules en català i defensa el dret dels ciutadans que volem veure els films en el nostre idioma. Una llei que s'enfronta al cinisme biligüista, perquè vol garantir que, almenys, un 50% de les pel·lícules siguin doblades al català. Ara, el que molesta als defensors del bilingüisme és que hi hagi sancions si no es compleix la llei. S'estimen més que als catalans veure un film doblat ens suposi un sobrecost a base de subvencions i ajudes, com si es tractés d'un caprici.
La Sinde no troba artificial ni desproporcionat que es dobli a l'espanyol, com es fa als respectius idiomes a la majoria de països europeus. Ni tampoc que la majoria del cinema que es produeix a l'Estat estigui subvencionat directa o indirectament. És artificial i desproporcionat si es fa en català.
I tot això ho diu per donar la raó a les majors nord-americanes. Les mateixes que dominen el mercat i imposen la projecció dels seus films a les sales. Em pregunto què passarà si un dia aquestes majors es cansen de fer el doblatge a l'espanyol. A hom, això, ara li sembla ciència ficció, però compte.
El nou sistema de patents europeu que ha impulsat la Unió Europea ha deixat fora l'espanyol. És a dir, per registrar una patent per al mercat europeu es podrà fer en alemany, francès i anglès, però no en espanyol o italià. Una normativa que ha causat la indignació del govern de l'Estat, que no vol que la seua llengua sigui considerada de segona. Ah, què se sent?