Contra la mort, Pere Rovira

Se'ns farà llarg el temps. Jo, a l'altre costat
de la frontera fosca; tu, dintre de la vida;
esperant que la mort ens digui una mentida:
que, al final del futur, tornarem al passat.

Amb aquests versos torna Pere Rovira, puntual a la cita amb els lectors i amb ell mateix, com sempre, després de set anys del seu darrer poemari. Amb aquests versos que inicien una reflexió a l'entorn del pas del temps, de la vellesa, de la bellesa contra la vellesa, contra la mort. I contra la mort només hi cap una solució, una esperança, una lluita, la que s'explica en el títol i al llarg de tot el llibre sense que calgui esmentar-la, l'amor. Contra la mort és, al meu parer, per sobre de tot, un llibre d'amor. Contundent, sincer, corprenedor fins a l'esgarrifança. Posats a escriure la por, l'anhel de viure per sobre de la supervivència, la gratitud a la companya de viatge, millor fer-ho sense concessions. Perquè en aquest llibre no hi ha invents i exposa l'experiència vital de l'autor com el millor garant que el lector s'hi veurà identificat d'una manera o altra.

És clar que, per reeixir en l'intent cal saber dur molt bé les regnes del cor i el fetge perquè el paper no quedi tacat de proclames fàcils. Aquí és on lluu l'ofici de poeta. Rovira doma cada vers amb la mètrica i la rima, les corretges més estretes per als sentiments més salvatges. El lector, però, no sabrà res de l'arquitectura minuciosa que traça en cada poema i res no el destorbarà d'una lectura fluïda i transparent.

I si una mala nit em sents el cos inert
(és un rellotge antic, de vegades s’avança,
o s’atura i fa el mort), aviva l’esperança:
el meu amor no entén la paraula morir;
per estimar-te sempre, no em necessita a mi.



En definitiva, Contra la mort és un llibre amb què has d'exclamar un "amb dos collons" a cada poema. Així de clar. Pel contingut, per la valentia d'afrontar-lo, per la forma d'expressar-lo. Perquè passes el darrer full emocionat, conscient d'haver llegit un dels millors llibres de la vida.