29 de novembre de 2005

L'edat de les paraules

La darrera novel·la d'Emili Bayo, "L'edat de les paraules", m'ha dut de viatge, com al seu protagonista, a la pròpia infantesa. He tornat a recórrer els viaranys on cada lectura es va quedar fixada a un instant de la vida. És veritat, els llibres ens donen coneixement, diversió i tantes lliçons, però en cada volum també deixem imprès intrelínies el moment vital en què vam llegir-lo, un mapa de la travessia per la frontera de la realitat i la ficció, del què érem i vam esdevenir.
Als prestatges guardo la memòria pròpia i aliena. De vegades, fins i tot, amb el dubte de saber quina és quina.
Li dec un peu de pàgina a l'Emili.