29 de desembre del 2005

La maleïda muntanya

La realitat supera la ficció i la vida imita l'art. El llibre de Carles Porta "Tor. Tretze cases i tres morts" és una excursió per la imprevisible condició humana.
Porta ha fet un exercici difícil, narrar la seua experiència al voltant de la investigació i l'elaboració d'un reportatge televisiu sobre la muntanya i el poble de Tor, la tràgica polèmica sobre la propietat i els interessos que emboiren una enorme mola a cavall de Catalunya i Andorra.
L'encert del llibre és aconseguir explicar els fets de forma novel·lada sense trair les exigències d'exactitud i versemblança que requereix l'assaig periodístic. En aquest sentit, Porta ha estat molt encertat en la tria i l’ús de la primera persona. D'entrada, perquè assumeix el que és, un narrador dels fets amb una visió inevitablement subjectiva, sense oblidar mai, però, l'equanimitat. Això permet una doble lectura, l’exposició dels resultats de la recerca sobre els assassinats i interessos al voltant de Tor, però també la narració del procés investigador.
El lector, doncs, es posa a la pell del reporter que prova de trobar el cap del fil d’un cabdell que creix i s’enreda a cada pas. I, com ell, viu en tensió cada nova descoberta i nova incertesa. Alhora, Porta ha estat prou hàbil per fer-se servir —per cert amb una encomiable sinceritat— sense eclipsar els vertaders protagonistes de la història.
Carles Porta diu que aquest llibre respon a la necessitat d’exorcitzar una quimera que va anar més enllà de l’elaboració d’un reportatge. Potser la maledicció de Tor sigui aquesta, la muntanya fa propietat seva tot aquell que hi acosta l’ànima. Ja ens ho explicarà...