22 d’abril de 2013

El dol de Txema Martínez

"No es pot escriure amb el cor, no es pot escriure amb el fetge, amb les vísceres. S'ha d'escriure amb el cap..." ens explicava el professor Xavier Macià a les classes de literatura de primer de carrera. I escoltàvem incrèduls com desmuntava els nostres axiomes de poetes romàntics, autodidactes del vers barat.

De tots els que teníem vel·leïtats literàries en aquelles aules qui millor se n'ha sortit és el Txema Martínez. Possiblement una de les persones més viscerals que conec i l'única capaç de mantenir-les a ratlla quan es tracta de passar pel sedàs de la poesia els sentiments. 

Explico això perquè el Txema Martínez acaba de publicar un dels millors poemaris que s'han escrit mai en aquesta ciutat i al país. L'únic que no hauria volgut escriure mai.
"Dol" parteix d'això, del dolor insuportable que t'ofega quan perds algú estimat, en el seu cas un germà.

La descripció d'assistir a una part de la pròpia mort, a la pèrdua, al desesper i fins al dolor físic, se la deixo a ell. Però també, a ell, la capacitat que tenim els humans d'il·luminar els racons més foscos del nostre dolor amb amb la pervivència que som capaços de donar a aquells que hem perdut.

De tots els que escoltàvem la lliçó, tan simple com magistral, el Txema és qui l'ha aprovat. Perquè s'ha proposat i assolit el repte més difícil, escriure poesia, sense que la poesia et devori.

Aquella nit, al voltant de la taula,
entre rialles ens alliberàvem
de la humiliació que és tot dolor,
desemparant-te per haver-te,
...
Els teus pares, germà, et sobreviuen
davant la tele, làpida de colors
que els parla i els adorm com de petits
feien els seus ulls amb ells, callant el vespre
...

A l'entrevista que li vam fer per al TN Comarques ens explicava que cal traure alguna cosa positiva d'aquesta pèrdua, perquè és l'única manera que la vida valgui la pena. Com, per exemple, la millor poesia.

2 comentaris:

Anna Sàez Mateu ha dit...

Molt bonic, Enric! Només discrepo en una cosa... el Txema no és l'únic alumne avantatjat. Tu n'ets la prova.

sargantana ha dit...

De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

ens agradaria que us afegíssiu al projecte

animeu-vos !!

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/