28 de febrer de 2011

El millor Mahalta

El Mahalta, el Festival Internacional de poesia de Lleida, ha estat a punt de naufragar, engolit per la tempesta de la crisi. Però portava massa bon rumb i bona tripulació perquè les onades el fessin sotsobrar. I, sobretot, el seu particular Ahab, a la recerca de la seua Moby Dick de l'excel·lència, amant rabiós del mar de lletres, ha sabut mantenir ferm el timó. Bé, doncs, per la perspicaç persistència del Txema Martínez, el director del certamen i ànima del projecte. Bé, perquè si no aquest hivern ens quedava més prosaic que mai. Ha aconseguit posar d'acord les institucions i sumar la Universitat de Lleida, gràcies a la seua Aula de Poesia (i deien que el Pere Rovira s'havia jubilat).

25 de febrer de 2011

Sol d'hivern

Treva anhelada de la boira. Tímid escalf que manté les constants vitals d'una alegria adormida, a recer dels dies gèlids i les hores grises.

Continuem sent ombres, ara retallades per un contrallum d'anunci de primavera. Continua la lenta evolució de l'enyor, en òrbita el·líptica al voltant del sol.

22 de febrer de 2011

Contra la mort, Pere Rovira



Se'ns farà llarg el temps. Jo, a l'altre costat
de la frontera fosca; tu, dintre de la vida;
esperant que la mort ens digui una mentida:
que, al final del futur, tornarem al passat.

Amb aquests versos torna Pere Rovira, puntual a la cita amb els lectors i amb ell mateix, com sempre, després de set anys del seu darrer poemari. Amb aquests versos que inicien una reflexió a l'entorn del pas del temps, de la vellesa, de la bellesa contra la vellesa, contra la mort. I contra la mort només hi cap una solució, una esperança, una lluita, la que s'explica en el títol i al llarg de tot el llibre sense que calgui esmentar-la, l'amor. Contra la mort és, al meu parer, per sobre de tot, un llibre d'amor. Contundent, sincer, corprenedor fins a l'esgarrifança. Posats a escriure la por, l'anhel de viure per sobre de la supervivència, la gratitud a la companya de viatge, millor fer-ho sense concessions. Perquè en aquest llibre no hi ha invents i exposa l'experiència vital de l'autor com el millor garant que el lector s'hi veurà identificat d'una manera o altra.

15 de febrer de 2011

Una generació sense crosta

Li preparo un entrepà de pa Bimbo amb Nocilla a la meua filla. En veure'l, ella arrufa el nas i em disculpo perquè la darrera vegada que vaig fer la compra vaig agafar, per descuit, el pa de motlle amb crosta. No es conforma i em demana que li talli la crosta. Aleshores remugo que quan era petit no hi havia pa de motlle sense crosta i me l'havia de menjar tant sí com no. Ella replica impertinent si quan era petit "no hi havia ganivets per tallar la crosta". Li tallo la crosta i se'n va, satisfeta, amb el seu entrepà. I jo, de peu davant el marbre de la cuina, em menjo la crosta. Per purgar la infantesa o la poca traça per educar la meua filla, no ho sé.

10 de febrer de 2011

Què collons tenim, al cap

El darrer anunci de la marca de cervesa Estrella Damm ha causat un rebombori considerable a les terres de Lleida, perquè segons molts espectadors l'espot s'oblida de Ponent en detriment d'altres punts del país.

L'anunci està prou bé i, de fet, aconsegueix el que es proposa. Tècnicament té la seua gràcia, perquè juga amb un pla seqüència en traveling que té com a final, aparentment, el mateix punt de partida, un bar (bona al·legoria social). Els protagonistes, l'actor Quim Gutiérrez i els membres del grup musical Els Amics de les Arts li donen la intensitat i ritme crescendo que fa efectiu aquell efecte "subidon" que es proposa el publicista. És un anunci, per tant, que apel·la a les emocions per aconseguir imbuir el missatge de marca. Tot plegat, res nou, però efectiu.

8 de febrer de 2011

El arte de volar

Sempre hi ha qui prova d'alçar-se sobre els murs. Emprendre el vol per sobre de les misèries quotidianes i assolir la llibertat. I com més alts els murs i la quotidianitat, més anhel. "El arte de volar", la novel·la gràfica d'Antonio Altarriba i Kim, és el relat d'algú que a la fi aconsegueix alçar el vol. Encara que només sigui per uns segons, encara que això suposi estavellar-se contra el terra i acabar.