21 de maig de 2011

Tinc un vot i no dubtaré a fer-lo servir

Perquè, malgrat tot, crec en la democràcia. Perquè hi confio, malgrat la desvirtuació a què ha estat sotmesa per uns partits polítics que es creuen la màxima expressió de la participació social.
Tinc un vot i no dubtaré a fer-lo servir per triar els representants polítics que crec que poden desenvolupar millor la meua manera d'entendre la gestió pública i la ideologia que la justifica. Però de la mateixa manera que els faré aquesta confiança, els exigiré que no la traeixin i penso adreçar-m'hi directament si no compleixen i fer-los retret del que cregui convenient i recordar-los el que em van dir que farien si els votava. El meu vot, doncs, no s'acaba amb la papereta dins l'urna. És un vot permanent, persistent i responsable amb ell mateix. És un vot que canviarà si no es fa servir com cal.

 Comparteixo la indignació d'aquells que han acampat a les places per manifestar el seu descontentament amb la classe política i la seua gestió. En comparteixo el gest i el contingut. Però no puc deslliurar-me d'un cert escepticisme. Perquè temo que aquesta petita revolució acabi en foc d'encenalls i deixi només unes cendres d'autocomplaença, d'haver viscut un moment intens i efímer. M'ha passat amb altres moments i moviments socials. El compromís per la protesta i la queixa no s'estructura i es converteix en una opció possible que demostri que una altra manera d'arribar a les urnes i de gestionar el bé comú és factible. Podem fer que els partits polítics canviïn? És el que volem? O volem una alternativa a aquests partits polítics, al que són i representen? Hi ha prou de no votar-los o votar-los en blanc? Totes les formacions que concorren a les eleccions són iguals?

Voldria votar a aquests joves que manifesten idees i ideals brillants, noves, compromeses. Joves preparats, amb una bona formació, amb capacitat, disposats a trencar amb la inèrcia. Però no estan a les paperetes. Estan a les Ong, als moviments solidaris, a casa. Es mantenen i persisteixen en l'alternativa. Però és una alternativa irreal, a la qual no puc optar.

Potser em faig gran i conservador per pensar que es pot canviar el sistema des de dins del sistema. Però no és menys il·lusori pensar que hi haurà prou de fer una protesta enèrgica, per més enèrgica que sigui.

Aquesta jornada de reflexió és una rèmora de la transició. Quan es van establir unes noves regles del joc, quan la democràcia era nova i fràgil i calia sobreprotegir-la. Però ara és una rèmora, com el periodisme de declaracions, com els blocs electorals, les llistes tancades, com els mateixos partits polítics i el seu funcionament. Pretenen donar-nos lliçons de democràcia aquells que, sí van fer l'esforç de tirar-la endavant, però que després no han sabut aplicar-la, mantentint-se aferrats al poder i els càrrecs públics, sense capacitat de regeneració, vetllant pels seus interessos particulars, autojustificant les permanents errades amb la palla a l'ull de l'altre. I, a sobre, no han tingut la paciència de deixar que les generacions que ja han crescut amb la democràcia els arribéssim a reconèixer algun mèrit. Ells solets s'han penjat les medalles per la gran transició que van fer, s'han dit el bons que són i es pretenen com a exemple.

N'estic cansat i podrit de la seua manca d'humilitat, de la seua visió de la societat, del seu "per al poble però sense el poble", de les seues estructures de partit, de que em vulguin donar lliçons d'economia, que pretenguin tan sols que tenen puta idea d'economia quan no saben gestionar ni la dels seus propis partits, endeutats en quartos i favors.

I no ho veuen, ni ho veuran. Sí, jo també estic indignat. Però tinc un vot i no dubtaré a fer-lo servir.

1 comentari:

LAia ha dit...

Estic amb tu Enric.
Jo també em dec fer vella, però crec que es pot fer més feina sent hacker de despatx, que no pas de carrer.