24 d’agost de 2011

Temps difícils

No em deixarà mai de sorprendre la modernitat dels clàssics. En el cas de la novel·la "Temps difícils" de Charles Dickens esdevé un tòpic literal. L'opressió i abús per part del rics sobre els pobres, la necessitat que l'educació faci caure les barreres socials, el fet que aquesta mateixa educació tingui en compte els talents o intel·ligències de les persones, que les emocions siguin una component clau de l'aprenentatge. De tot això, i més és clar, ens parla la novel·la de Dickens.

És dur veure com, passats els segles, els problemes socials continuen sent clàssics. I que només ens quedi la literatura per passar-nos comptes:
Economistes utilitaristes, mestretites esquelètics, Comissaris del Fets, gentils i vells infidels, fundadors i propagandistes de petites doctrines mesquines: penseu que de pobres sempre en tindreu amb vosaltres. Cultiveu en els vostres pobres, mentre encara hi sou a temps, la gràcia suprema de la fantasia i dels afectes que ornen la seva vida, tan mancada d'ornaments; perquè si no ho feu, el dia del vostre triomf, quan haureu expulsat del seu cor tot sentimentalisme i hagin d'acarar-se a la seua existència nua i pelada, la Realitat es tornarà un llop devorador i tots hi deixareu la pell!
El que no calculava Dickens és que s'inventaria la televisió.