15 de febrer de 2011

Una generació sense crosta

Li preparo un entrepà de pa Bimbo amb Nocilla a la meua filla. En veure'l, ella arrufa el nas i em disculpo perquè la darrera vegada que vaig fer la compra vaig agafar, per descuit, el pa de motlle amb crosta. No es conforma i em demana que li talli la crosta. Aleshores remugo que quan era petit no hi havia pa de motlle sense crosta i me l'havia de menjar tant sí com no. Ella replica impertinent si quan era petit "no hi havia ganivets per tallar la crosta". Li tallo la crosta i se'n va, satisfeta, amb el seu entrepà. I jo, de peu davant el marbre de la cuina, em menjo la crosta. Per purgar la infantesa o la poca traça per educar la meua filla, no ho sé.

2 comentaris:

lluís ha dit...

Nen, no et preocupis pel ganivet. Tens sort que no t'hagi preguntat per la cullera. Quin plaer tancar el Bimbo amb la seva crosta a l'armari i atacar la Nocilla com si fos un iogurt...!

LA TATA ha dit...

De fet la sortida de la teua filla és genial! com ella!....li pots explicar que quan jo era petita no hi havia pa bimbo ni amb crosta ni sense. I el pa, amb crosta crosta i amb nocilla era un luxe! el benenar era un crostó de pa amb xocolata la campana de El Gorriaga amb llet, única varietat existent i també arrufavem lo nas....lo pa canvia els fills no tant.
LA TATA