10 de febrer de 2011

Què collons tenim, al cap

El darrer anunci de la marca de cervesa Estrella Damm ha causat un rebombori considerable a les terres de Lleida, perquè segons molts espectadors l'espot s'oblida de Ponent en detriment d'altres punts del país.

L'anunci està prou bé i, de fet, aconsegueix el que es proposa. Tècnicament té la seua gràcia, perquè juga amb un pla seqüència en traveling que té com a final, aparentment, el mateix punt de partida, un bar (bona al·legoria social). Els protagonistes, l'actor Quim Gutiérrez i els membres del grup musical Els Amics de les Arts li donen la intensitat i ritme crescendo que fa efectiu aquell efecte "subidon" que es proposa el publicista. És un anunci, per tant, que apel·la a les emocions per aconseguir imbuir el missatge de marca. Tot plegat, res nou, però efectiu.


I el missatge que busca Estrella, ja des de fa temps, és identificar la marca amb el país, amb Catalunya. Per fer-ho ha triat una de les seues institucions més representatives, el Barça. Però aquest cop, tot partint d'aquest element, ha volgut anar més enllà amb aquesta identificació. Així, a l'anunci s'enumeren un seguit de llocs, persones, gastronomia, elements culturals amb força identitària o que són reconeguts arreu com estendard d'excel·lència del país. Ara bé, en tota aquesta enumeració no apareix ni un sol element identificatiu del pla de Lleida i gairebé cap de la Catalunya interior. Aquest fet ha molestat molts espectadors que no han dubtat a manifestar el seu descontentament a través a les xarxes socials. Una queixa que té una rèplica sorprenent per part d'espectadors d'altres contrades, que no dubten a defensar la marca i la seua acció amb vehemència. Senyal que els publicistes han aconseguit en bona part el que volien.

Independentment de si tenen els possibles consumidors raó o no, l'anunci, que, com deia, cerca una identificació de la marca amb Catalunya, falla, en aquest sentit, perquè s'oblida una part substancial del país. Hi hagués hagut prou de citar un o dos ítems per omplir un buit que es fa molt evident. És una errada estratègica, a més, envers una àrea on té una competència directa amb la marca San Miguel, molt arrelada al territori perquè té una fàbrica a Lleida. Tal vegada, doncs, una oportunitat perduda de convèncer els consumidors. Ara, també pot ser que l'àrea geogràfica que oblida, simplement se la porti esbravada. Que, per cert, és un dels senyals identitaris d'un país amb un desequilibri territorial endèmic. I el victimisme que genera, també.

Ara bé, cal tant d'enrenou? No han oblidat molts espectadors tal vegada que és un anunci i només un anunci? Que tot i la bona traça dels publicistes per fer-nos creure que la birra del país és l'Estrella, no és res més que una estratègia de màrqueting? I que si avui és així, demà pot ser una altra cosa? Una estratègia que potser bé motivada per la competència creixent d'altres marques que portaven camí d'aconseguir aquesta identificació pel simple fet d'haver decidit etiquetar en català, com ara la Moritz. Perquè per molta catalanitat publicitària que hi posi, la Damm no creu gaire que el català sigui una cosa bona d'aquí a tenir en compte.

La publicitat té com a màxima aconseguir que es parli del producte que promociona, els publicistes de l'Estrella es deuen fregar les mans amb tota la literatura que han generat. Sobretot, perquè la ronda la paguem nosaltres.

2 comentaris:

lluís ha dit...

País de futbolistes i cervesa? Jo pensava més en vi i industrials del tèxtil, ves per on...
nen, quan fem una sanmiquel?

Enric Pinyol ha dit...

País d'espectadors embríacs...
Quan vulguis, però crec que, definitivament, em passo al whiski