26 d’abril de 2011

L'hora d'entrar en campanya

M'han encarregat que moderi dos debats electorals. Un a l'entorn de la cultura i l'altre sobre cooperació i solidaritat. Els temes estrella de la campanya. Sobre ambdós àmbits s'alça una guillotina que amenaça d'escapçar molt més que el cap. Friso, doncs, per conèixer les propostes dels partits que concorren a les eleccions municipals per saber com la pensen fer anar, la guillotina. Però molt em temo que a banda d'amagar-nos on pensen dibuixar la línia de punts per on ha de passar la fulla, ens voldran vendre tiretes. O em sorprendran?


El primer del debats on em toca l'agradable paper de fer d'àrbitre és aquest dijous 28 d'abril, a les 7 de la tarda a l'Ateneu. Està organitzat per l'Associació de professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i té com a missió pretendre que ens expliquin quant pensen gastar-se en cultura i amb què. Com s'ha de gestionar la Llotja, quin paper ha de fer Gardeny o si continuarà existint una regidoria o un institut de cultura i de què fan olor els núvols de tempesta que s'acosten per als pròxims anys. La Cultura és un dels indicadors més importants de qualitat de vida d'una ciutat i traça el dibuix del mapa de futur de la Lleida dels pròxims anys. Caldrà veure si esdevenim un motor cultural o continuarem pedalant.

No és la més lletja amb qui em tocarà ballar. Si algú acluca els ulls i s'encongeix perquè es veu a venir l'hòstia és l'àmbit de la cooperació. El 2 de maig, a les 8 del vespre, a la seu de la Coordinadora d'Ong i altres moviments solidaris de Lleida, el debat amb els representants dels partits polítics que volen governar la ciutat versarà sobre aquesta qüestió. Es podrà seguir, a més, per les xarxes socials. Hi haurà qui no voldrà recordar que si aquí van mal dades, més al sud no van ni dades. Perquè el recurs fàcil és dir que no ens sobra ni un duro per donar als altres mentre aquí no millori la cosa. La cooperació és l'índex de la qualitat humana d'una ciutat. Ens devem una bona nota. És clar que sempre ens ho podem mirar per sobre de l'espatlla, de la mateixa manera que alguns països ens podem mirar per sobre de l'espatlla a nosaltres, llatins malgastadors del sud.

Els debats electorals poden ser pesats, però són una bona manera de conèixer de prop aquells a qui podem votar i interpel·lar-los sobre allò que ens preocupa. Però també pot ser una bona manera que els candidats coneguin els seus electors. La campanya electoral també hauria de servir perquè ens escoltin i ens expliquin què pensen fer per solucionar els nostres problemes i atendre les nostres inquietuds. Potser, en lloc de queixar-nos, és hora que ens donem a conèixer, que expliquem les nostres propostes i, en lloc d'esperar que els interessos dels partits coincideixin amb els nostres, els diguem, d'una punyetera vegada, què volem que facin.Desa com a esborrany

1 comentari:

Alfred ha dit...

Enfront de tot plegat ha arribat el moment de no ser discret, de no ser poruc i de dir el que hom pensa i creu. El món és dels valents.