22 de febrer del 2011

Contra la mort, Pere Rovira



Se'ns farà llarg el temps. Jo, a l'altre costat
de la frontera fosca; tu, dintre de la vida;
esperant que la mort ens digui una mentida:
que, al final del futur, tornarem al passat.

Amb aquests versos torna Pere Rovira, puntual a la cita amb els lectors i amb ell mateix, com sempre, després de set anys del seu darrer poemari. Amb aquests versos que inicien una reflexió a l'entorn del pas del temps, de la vellesa, de la bellesa contra la vellesa, contra la mort. I contra la mort només hi cap una solució, una esperança, una lluita, la que s'explica en el títol i al llarg de tot el llibre sense que calgui esmentar-la, l'amor. Contra la mort és, al meu parer, per sobre de tot, un llibre d'amor. Contundent, sincer, corprenedor fins a l'esgarrifança. Posats a escriure la por, l'anhel de viure per sobre de la supervivència, la gratitud a la companya de viatge, millor fer-ho sense concessions. Perquè en aquest llibre no hi ha invents i exposa l'experiència vital de l'autor com el millor garant que el lector s'hi veurà identificat d'una manera o altra.



És clar que, per reeixir en l'intent cal saber dur molt bé les regnes del cor i el fetge perquè el paper no quedi tacat de proclames fàcils. Aquí és on lluu l'ofici de poeta. Rovira doma cada vers amb la mètrica i la rima, les corretges més estretes per als sentiments més salvatges. El lector, però, no sabrà res de l'arquitectura minuciosa que traça en cada poema i res no el destorbarà d'una lectura fluïda i transparent.


I si una mala nit em sents el cos inert
(és un rellotge antic, de vegades s’avança,
o s’atura i fa el mort), aviva l’esperança:
el meu amor no entén la paraula morir;
per estimar-te sempre, no em necessita a mi
.



En definitiva, Contra la mort és un llibre amb què has d'exclamar un "amb dos collons" a cada poema. Així de clar. Pel contingut, per la valentia d'afrontar-lo, per la forma d'expressar-lo. Perquè passes el darrer full emocionat, conscient d'haver llegit un dels millors llibres de la vida.

2 comentaris:

Margarida Troguet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Margarida Troguet ha dit...

Com sigui que encara nohe llegit el poemari... només puc dir que m'agrada el que has dit tu: "cal saber dur molt bé les regnes del cor i el fetge".