17 de març de 2011

Shakespeare tradueix Txema Martínez

Era el darrer any de carrera, o potser ja havíem acabat, no ho recordo. Al Txema Martínez se li va posar entre cella i ullera que havia de traduir "The poetry of experience" de Robert Langbaum, una obra clau per entendre la poesia de la darrera meitat de segle passat i l'actual. Me'l vaig mirar de reüll i vaig pensar que li passaria el rampell. Però no.

S'hi va posar i tant sí com no va acabar la traducció. A mig treball havia emparaulat la publicació amb un editor, que després el deixaria penjat. Ell, en canvi, va enllestir la feina. No conec ningú més persistent.


Des d'aleshores no he tornat a dubtar mai més dels propòsits del meu amic. Per això quan fa més d'un any em va explicar que estava traduint els sonets de Shakespeare, vaig saber que se'n sortiria amb escreix. I així ha estat. La seua és una traducció guardonada, que permet llegir el gran poeta i dramaturg anglès en un català actual, més proper i atrevit, amb solucions audaces. S'hi ha deixat la pell, com tots aquells que han volgut traduir Shakespeare. I com els bons poetes, també s'ha adonat que, en el fons, és Shakespeare qui acaba traduint l'ànima dels qui aprofundeixen en els seus versos.

Aquest vespre presenta els "Sonets" a l'Antares, amb una lectura acompanyada de les cançons de Rafa Xambó. El cantautor valencià ha musicat alguns dels sonets traduïts i poemes del Txema.

Hi aniré. I assegut en una de les taules de marbre recordaré aquell temps en què els poemes i contes corrien en folis i tovallons de paper i ens proposàvem traduir el món. L'escoltaré i recordaré, malgrat el seu caràcter pebrat, la persistència a fer-se estimar.